Conclusions sobre criteri tècnic Nº 83/2010 sobre la presència dels recursos preventius a les empreses, centres i llocs de treball, aplicat a les obres de construcció:

  1. En el cas que les empreses subcontractistes de les obres de construcció (i no la contractista principal) realitzi un treball perillós dels previstos a l’article 22 bis 1 b) RD 39/97, que motiva la presència d’un recurs preventiu, que a més a més estigui recollit a l’avaluació de riscos, serà l’empresa subcontractista la que està obligada a designar l’esmentat recurs. Això, sense prejudici de les obligacions que corresponen al contractista principal.
  1. Aquesta exigència per part del contractista principal es pot recollir al contracte privat entre las parts (contractista-subcontractista) i pel moment aquesta exigència no té suport legal ni reglamentari, i tampoc exonera al contractista principal de les seves obligacions al respecte del nomenament dels recursos preventius.
  2. A més quan una empresa realitza una operació concurrent de forma successiva que agreugi els riscos presents en el mateix centre de treball, serà també aquesta empresa la que hagi de nomenar i destinar a un recurs preventiu mentre aplica l’esmentada acció, així per exemple, les empreses de control de qualitat que vinguin a realitzar activitats amb equips nuclears que suposen un risc per a la resta dels treballadors de l’obra, hauran d’haver nomenat a un Recurs Preventiu que garanteixi que els processos executius de manera segura, en el cas concret de les radiografies en obra, respectar el perímetre de seguretat, entre altres.
  3. Aclareix que les funcions de coordinació (de seguretat i salut) a que es refereix l’article 9 del RD 1627/97 son diferents i específiques a les de vigilància de les mesures i operacions que determina el PSS respecte al recurs preventiu.
  4. També indica que el nomenament i presència del recurs preventiu, no eximeix de les obligacions de coordinació als empresaris, contractistes i subcontractistes (article 24 de la LPRL i RD 171/2004). I tampoc, l’empresari no pot nomenar indiscriminadament a tots els seus treballadors, donat que desvirtua la figura de R.P.
  5. En general, un treballador té l’obligació de complir les ordres i instruccions de l’empresari en l’exercici facultatiu de les seves funcions directives, per tant haurà d’assumir les funcions de recurs preventiu, quan aquest li ho sol·liciti. S’haurà de tenir en compte en qualsevol cas que s’assignen noves funcions, i per tan forma part del “ius variandi” , i s’aconsella en aquest cas, que els treballadors a més de tenir la formació i capacitat adequada al seu càrrec tinguin també funcions de comandament i supervisió.
  6. El contractista principal o el subcontractista, segons correspongui haurà de donar les instruccions precises al R.P. sobre les activitats en les que es requereix la seva presència així como les directrius per al seu bon terme. A més a més es comunicarà a la resta de treballadors l’esmentat nomenament.
  7. Les funcions de vigilància són compatibles amb una altra activitat productiva o preventiva, sempre i que la tasca de vigilància no es vegi perjudicada. Així com també pot formar part de l’equip de treball, activitat, operació o procés als que aplica els mètodes de treball que cal vigilar.
  8. La principal finalitat del R.P. serà la de vigilar el compliment de les activitats preventives en relació amb els riscos derivats de la situació que determini la seva necessitat per aconseguir un adequat control dels esmentats riscos. Per això les principals funcions dels recursos preventius en les obres de construcció:
    1. El recurs preventiu realitzarà les funcions de vigilància preventiva només en les activitats que indiqui el pla de seguretat i salut o determini per escrit el coordinador de seguretat i salut a través d’escrit en el llibre d’incidències.
    2. Comprovar l’eficàcia de les activitats preventives en la planificació de les activitats que requereixen la seva presència.
    3. L’adequació d’aquestes activitats als riscos que es pretenen prevenir o a l’aparició de riscos no previstos i derivats de la situació que determina la necessitat de la presència de recursos preventius.
    4. Donar les indicacions necessàries per al correcte i immediat compliment de les activitats preventives.
    5. Posar en coneixement de l’empresari les deficiències detectades per a que aquest adopti les mesures correctores que siguin necessàries si aquestes no haguessin estat esmenades.

Formació del recurs preventiu: en general per al sector de la construcció serà de 60 hores, és a dir la formació en nivell bàsic, no obstant, es troba que aquesta formació és insuficient per als riscos específics de soterrament, espais confinats, etc, pel que se li requerirà o bé tenir una formació de nivell intermedi o superior o segons els riscos de que se tracti d’una formació complementària i afegida a la del nivell bàsic (equip de treball, treballs en espais confinats, etc).