La vida m’ha demostrat en nombroses ocasions que la formació acadèmica dels enginyer@s (tant aquí com a La universitat d’arquitectura de Sofia on vaig estudiar) donen una preparació universal, capacitant als estudiants a desenvolupar-se per a resoldre problemes en qualsevol part del món, crea ments obertes.

Soc búlgara d’origen amb formació d’arquitectura malgrat que la meva convalidació es va fer a enginyeria civil. M’he format en una altra Societat, una república socialista. La meva mare era arquitecta tècnica, el meu pare i el meu germà enginyers de camins. Quan cursava els meus estudis entre 1986 i 1992 a la Universitat d’arquitectura, es podia dir que complíem amb la paritat entre dones i homes. La primera vegada que he sofert un tracte diferent per ser enginyera va ser en arribar a Espanya al 1992; va ser com tornar al passat. Però això ja és història.

En l’actualitat estic molt contenta de viure a Catalunya on la gent sempre és molt pionera; així que al conèixer que s’anava a realitzar un debat sobre Dona i Ingenyieria: la revolució tecnològica és femenina, vaig voler participar del debat ja que a mi personalment m’ha afectat durant tota la meva vida laboral.

Un dels primers punts que es va tractar va ser una explicació del motiu de l’elecció de la enginyeria com a carrera professional, en la meva opinió, si esculls ser enginyeria en qualsevol de les seves disciplines estaràs capacitada per a resoldre els problemes que et plantejarà el futur i aquesta capacitat resolutiva et farà més competitiva en el teu treball, de fer crec que el futur és de les enginyeres que saben crear, innovar i inventar.

A nivell personal, m’agradaria saber més sobre com es transforma i adapta la formació acadèmica a les universitats per qualificar-nos més davant dels nous reptes tecnològics i les noves tendències d’aquesta professió cara al futur, d’aquesta manera poder evolucionar i adaptar-nos més fàcilment a les necessitats del mercat i a la realitat laboral.

Un altre dels punts que es va tractar en el debat és la interdisciplinarietat de la professió, doncs a més de les matèries base, matemàtiques, física, química... per avançar un@ enginyer@ necessita coneixements de programació i capacitació tecnològica, màrqueting, cultura i sensibilitat preventiva, empatia, comunicació i moltes hores de pràctica, així com estar a prop de les empreses i en general observar les necessitats del nostre entorn, doncs no podem perdre de vista que la nostra activitat no deixa de ser una acció social que fa que aquesta, avanci i millori.

El principal motiu de la sessió fou veure com podíem donar major visibilitat de la professió d’enginyeri@ als actuals estudiants (sobretot d’alumnes), així que com a dones que volem donar a conèixer la nostra professió no solament tenim que explicar quina és la nostra realitat actual, sinó que si volem que les futures generacions d’enginyeres segueixin els nostres passos, hauríem de començar a projectar quin pot ser el camí del nostre futur, com serà la nostra professió i sobretot modelar-la tenint en compte les noves tecnologies. Possiblement les futures professions no tinguin les mateixes denominacions que tenim ara, enginyeria civil, de telecomunicacions, etc., però derivaran de les que coneixem i per suposat com a dones hem de deixar referents per a les futures enginyeres.

Al debat es va dir que ara no hi ha grans infraestructures pendents de construir de manera local, no obstant cal aprofitar les conjuntures actuals, com pertànyer a una Europa unida, sense fronteres, en la major situació política europea mai coneguda. Aquesta situació crea moltes facilitats de projectes comuns, que sumada a la tecnologia ajuda a la conciliació laboral com pot ser treballar des de casa i connectar-se amb qualsevol punt del món. Hauríem d’obrir els ulls i aprofitar aquestes oportunitats en les nostres carreres professionals i no sols aconseguir beques ERASMUS i viatges de turisme low cost.

Un altre dels punts que em va agradar d’aquesta trobada, fou escoltar l’opinió dels enginyers homes ( que també son els nostres companys, pares, marits, fills i germans) ja que es tracta de crear inclusivitat, per a mi també va resultar molt important i interessant.

Espero que en un futur, molt breu, podem desenvolupar i implantar la idea de donar a conèixer la nostra professió i participin moltes més companys tant dones com homes i aconseguim noves vocacions i ens aproximem a la paritat, doncs, com més punts de vista tinguem, més enriquirem la professió.

Espero que en un futuro muy breve podamos desarrollar e implantar la idea de dar a conocer nuestra profesión y participe muchos más compañer@s tanto mujeres como hombres y consigamos nuevas vocaciones y  nos aproximemos a la paridad, pues, cuantos más puntos de vista tengamos, más enriqueceremos la profesión.

Daniela Ninova - Enginyera Tècnica d'Obres Públiques