El passat 29 de juliol, es va aprovar el RD 311/2016, que modifica el RD 1561/1995 de 21 de setembre, sobre jornades especials de Treball, en matèria de treball nocturn.

Es publica arrel de la necessitat d’incorporar correctament a l’ordenament jurídic nacional l’article 8 de la Directiva 2003/88/CE, de 4 de novembre de 2003, relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball.

 Aquest reial decret, ha de ser aplicat a les jornades especials en treballadors nocturns amb riscos especials o tensions importants, i afegeix al Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, un nou article, el 33 amb, la següent redacció:

«Article 33. Jornada màxima dels treballadors nocturns en treballs amb riscos especials o tensions importants.

  1. La jornada de treball màxima dels treballadors nocturns llur treball impliqui riscos especials o tensions físiques o mentals importants serà de vuit hores en el curs d’un període de 24 hor3s durant el qual realitzin un treball nocturn, a excepció que hagi de ser inferior, segons el previst al capítol III.

A efectes del que disposa en aquest article els treballs que impliquen riscos especials o tensions físiques o mentals importants seran els definits com a tals en conveni col·lectiu o, per contra, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, prenent en consideració els efectes i els riscos inherents al treball nocturn.

  1. La jornada de treball màxima dels treballadors nocturns establerta a l’apartat 1 només podrà superar-se en els supòsits previstos a l’article 32.1.b) i c) Excepcions als límits de jornada dels treballadors nocturns:

Article 32.b) Quan resulti necessari per a prevenir i reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents.

 Artículo 32.c) En el treball a torns, en cas d’irregularitats en el relleu dels torns per causes no imputables a l’empresa.

Concretem en les nostres obres de construcció:

Segons l’INSHT, se considera que un treballador està exposat a un risc d’especial gravetat quan d’aquesta exposició, encara que sigui limitada en la seva durada o intensitat, pugui derivar-se un dany greu per a la seva salut, per tant estarà recollit por una part al PSS de l’obra.

La qualificació del risc ha de ser feta després que s’hagin aplicat els principis de prevenció ( com és exigible) a l’hora de dissenyar el lloc de treball, és a dir, un cop s’hagin escollit els productes, equips i procediments de treball adequats tenint en compte l’estat de desenvolupament tecnològic i s’hagi format i informat al treballador. En conseqüència, es considerarà que un treball està inclòs en aquest apartat si, després de l’aplicació dels principis de prevenció, el risc continua essent d’especial gravetat, el que fa necessari adoptar mesures preventives addicionals (en particular, mesures de protecció col·lectiva o individual).

En les obres de construcció, el llistat el trobarem a l’Annex II del RD 1627/1997:

  1. Treballs amb riscos especialment greus de soterrament, enfonsament o caiguda en alçada, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball.
  2. Treballs en els que l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial gravetat, o per als que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.
  3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants per als que la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades.
  4. Treballs en la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió.
  5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió.
  6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis.
  7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.
  8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit.
  9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius.
  10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

 El fet que un treball no estigui inclòs en el mencionat annex II, no vol dir que el seu desenvolupament no pugui exposar als treballadors que el realitzen a un risc d’especial gravetat. Serà l’avaluació de riscos de l’activitat la que permetrà obtenir la informació necessària per a prendre una decisió al respecte.