La Falsa Seguretat

Amb el pas del temps, hem anat interioritzant que la prevenció ha d’estar integrada en la pròpia producció, que hem d’identificar els riscos, avaluar-los, minimitzar-los,... i en general cal reconèixer-ho, la part teòrica ens la coneixem al detall.Ja han passat més de 22 anys des de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals al nostre país, i 20 des del RD 1627/1997, que regula les actuacions en
matèria preventiva dins del sector de la construcció.

Tanmateix, quan llegim les estadístiques d’accidentalitat no quadra l’esforç teòric que estem fent amb els resultats, al 2016 al sector de la construcció, l’augment dels accidents lleus i greus, ha estat d’un 6,4% i un 5,7% respectivament. Se’ns haurien d’encendre les alarmes!

Veient les dades de les tres divisions del sector de la construcció es confirma la tendència a l’alça en la sinistralitat del conjunt del sector, tot i que no de la mateixa manera:

  • Construcció d’edificis: + 9,2%
  • Construcció especialitzada: + 7,2%
  • Enginyeria civil: + 0,4%

No entrarem en l’anàlisi profund de les dades, però de tots és sabut on actualment hi ha més inversió en el sector, podrien quadrar les dades.

Què està passant? Coneixem la teoria, de fet quan anem a inspecció de treball per regla general tenim un aprovat més o menys justet a nivell documental, però les estadístiques no enganyen, la prevenció la sabem portar a la pràctica?

Cada dia sortim al treball, i encara que no podem generalitzar, ens trobem que les empreses per regla general disposen de les mesures preventives a obra, no obstant:

  • Estan ben disposades?
  • Es col·loquen quan són necessàries?
  • Sabem fer i donar un ús adequat de les proteccions?
  • Són suficients i adequades per a tots els riscos de cada treball?

Freqüentment s’observa la creença que amb posar les proteccions (col·lectives o individuals, segons sigui el cas) és suficient, i obviem la resta de preguntes, com si una barana només pel fet de ser barana ja ens protegís, com si per art de màgia, al deixar-la a l’obra, la pròpia barana garantís, que el suport on les ancorem té una resistència adequada, que la unió entre les diferents peces que les conformen s’ha realitzat tal i com indica el fabricant, o si els elements es troben en bon estat en el moment de muntar-los, o sens cap mena de dubte té les revisions periòdiques al llarg de la seva permanència a obra.

És imprescindible que una protecció sigui realment efectiva, i per a això l’única garantia és la de la correcta execució de la seva implantació i el seu posterior manteniment.

La col·locació aparent d’una mesura preventiva encara és més perillosa que la inexistència de la pròpia protecció. En cas de no existir almenys no donarem l’esquena al perill i estarem , si més no, atents i avisarem de dita situació; en canvi en la col·locació aparent, estarem exposats al risc sense la major preocupació i per tant amb major probabilitat d’accident, que la suposada protecció no protegirà.

Les mesures preventives col·lectives són les més oblidades, ja que la seva presència és molt evident, però no ho és tant la seva correcta posada en obra. Un clar exemple és el cas de les xarxes, de seguida veiem si hi ha una xarxa instal·lada, però sabem per exemple si:

  • El seu ancoratge és l’adequat?
  • Els punts d’ancoratge són suficientment resistents?
  • Sobrepassa el número màxim de nusos trencats?
  • La tensió és adequada?
  • S’ha superat la data de caducitat?

Un altre exemple molt popular és el cas de les estivacions:

  • Hi ha classificació del terreny?
  • Quin tipus d’estivació?
  • Quins elements ens garanteixen l’estivació?
  • S’han tingut en compte els empentes del terreny, dels serveis i de les edificacions confrontants?
  • Necessitem protegir-nos també contra la caiguda d’alçada?

Aquests exemples són representatius de la Falsa Seguretat, solucions preventives freqüents a l’obra que proporcionen una sensació de seguretat i que a la pràctica no ens protegirien del perill en cas de materialitzar-se.

Qui  no ha sentit a parlar del famós “quitamiedos”... referint-se a aquella barana que es posa a manera d’avís d’un desnivell i a la vora del precipici, però no et protegiria en cas de caiguda...Els elements de protecció MAI poden ser simples “quitamiedos”, sinó elements efectius de protecció, que garanteixin la seguretat necessària en cada cas, pel simple fet d’estar instal·lats.

La definició de protecció col·lectiva que més solem sentir és una mica “sesgada” i molts treballadors la entenen només com “aquella que té com a finalitat protegir a més d’un treballador davant un risc d’accident laboral”, per lo de “col·lectiva”, encara aquest concepte ha d’anar i va molt més enllà, havent de tenir en compte quant a proteccions col·lectives que; ha de ser concebuda per a protegir a més d’un treballador simultàniament o individualment a cada treballador e la realització d’unes determinades tasques, però bàsicament ha de protegir a TOTS els treballadors exposats al risc, sigui un o trenta-tres.

La protecció col·lectiva redueix la probabilitat de que succeeixi l’accident, pel que sempre ha de ser l’opció abans que una protecció individual, orientada més bé a reduir els danys un cop produït l’accident.

El mateix ens passa en termes de Falsa Seguretat amb les proteccions individuals. No podem passar per alt el mal ús generalitzat dels EPI’s:

  • La seva utilització com a primera opció abans de valorar l’aplicació d’altres sistemes de prevenció com la organització i planificació dels treballs o les pròpies proteccions col·lectives de les que parlàvem.
  • Una mala selecció dels mateixos segons el risc existent (quants es posen un casc pensant que els protegeix de la caiguda d’una totxana des del 3r pis).
  • La seva utilització “ per defecte” o per sistema per “cobrir expedient”, sense més anàlisi del risc i dels propis EPI’s, el que ens porta a utilitzar EPI’s quan no són necessaris i no utilitzar-los quan ho són ( o no utilitzar els adequats).
  • Un mal ús i males actuacions com pintar els cascos, o netejar-los amb dissolvents, reduint la resistència del material, o bé no netejar la roba d’alta visibilitat, o netejar-la en excés, fent que les bandes perden la seva capacitat reflectant.
  • Falta de manteniment i no verificar les dates de caducitat.
  • Falta de formació en el correcte ús dels EPI’S.
  • Equips incòmodes que només es porten 5 minuts al dia.

Tot això i més, provoca que no ens protegeixin quan els necessitem.

Ens preguntem, què estem fent al respecte? Aquesta falsa seguretat ens està portant per un dels pitjors camins, el símptoma l’augment dels índexs de sinistralitat, la malaltia, els accidents dels nostres treballadors, vacunem-nos.

De fet, la vacuna existeix, si seguim les pautes que ens marcava l’estudiós i pare de la directiva europea (92/57/CEE i que va desenvolupar el RD 1627/1997), Pierre Lorent, que concloïa que 2 de cada 3 accidents tenien el seu origen en decisions preses abans que cap treballador entrés a obra. Així que seguim els seus consells i treballem en equip amb els tècnics de prevenció o els coordinadors de seguretat i salut. La seva figura per si sola no és garantia de que es produeixin accidents si no es reconeix el seu lideratge. Aquests han de ser els portadors de les banderes de prevenció a l’obra i liderar el canvi cap una producció sense accidents, formar part del projecte executiu des del principi i no 5 dies abans del lliurament del mateix o un dia abans de la sol·licitud de l’apertura del centre de treball, així com de les decisions de la selecció de les subcontractes, dels materials a subministrat, un cop que es troben a obra, és complicat canviar el que està molt definit, seria “curar”. Recordem, que una de les nostres premisses fonamentals ( o els nostres Mantras) ho defineix la llei de prevenció: Eliminar o reduir els riscos en el seu origen.

Treballem en pro de la Verdadera Seguretat

Equip e-SCENTIA  (Teresa Cano Rodríguez, Sergio López Cazcarra, Víctor Castillo García i Francesc Mateu Pérez)